LA LLENGUA ESTÀNDARD

Varietat estàndard: varietat comuna de tots els parlants d’una llengua, utilitzada en els usos públics i d’un cert grau de formalitat, que assegura la màxima intercomprensió entre ells.

​

Varietats dialectals: diferències en la llengua atribuïdes a diferències entre els grups humans que en fan ús.

 

 ↳ Grups geogràfics: grups de parlants d'un territori. 

​

 ↳ Grups socials: grups de parlants segons les maneres diferents de viure en societat (sexe, edat, nivell socioeconòmic o educatiu...).

​

 ↳ Grups històrics o generacionals: grups de parlants segons l’evolució de les llengües al llarg del temps. Fan referència al fet que cada generació parla una mica diferent que la generació anterior.

​

Varietats funcionals: diferències independents de la identitat del parlant, atribuïdes a les diverses situacions d’ús, és a dir, diferències en la llengua causades pel tema, el mode o mitjà, el grau de formalitat i la funció de la comunicació.

​

Política lingüística: conjunt de polítiques dutes a terme per l’Estat amb relació a les llengües que s’hi parlen i mitjançant lleis i estatuts (ja sigui per donar-hi suport o per erradicar-les).

​

Planificació lingüística: organització, posada en pràctica i avaluació d’actuacions de política lingüística.

​

​